Carlos
per en 19 Setembre 2010
1,397 Vistes

 

Per a que molestar-nos en marejos, sempre dones tot i acabes obtenint res, en

tots els àmbits, quan més penses en bo més mal ix, i quan més penses en mal

més bo, no ho entenc , hi ha coses que em superen i una és una de aquestes, se

que son mals temps i sé que arribarà el moment en que ja quasi no ho recordaré

però se que la cicatriu no se n’anirà i això és lo em frustra , cada cop que

recorde, instant, segon, o inclús, cada mil·lèsima de segon, penses en mal, i no

hi ha remei, et quedes en un mal sabor de boca, i no saps que fer, et tires all llit

i tanques els ulls per oblidar però no ho aconsegueixes, no sé com ho fas

però sempre guanyes...

JumpyOi
Jo també t'entenc, un poc T.T
20 Setembre 2010
German
pa les ferides betadineee!!! tranquil vindran temps millors! ànim!
21 Setembre 2010
Ness
El problema de tot plegat són que les coses dolentes mai s'obliden. La teva -meva- ment és dolenta, sempre es proposa a dir-te fins a l'infinit: "No oblido, no perdono"... Escrius molt bé, Carlos.
22 Setembre 2010
Carlos
uuh! gracies^^
22 Setembre 2010