Aquests dies em estat estudiant en ètica un tema interessant sobre uns xiquets
que viuen des de petits allunyats de la societat, sense cap contacte amb la gent.
Al principi mai li havia fet cas (per que a penes sabia algo ja que lo únic que he
vist sobre aquest tema són a les pel·lícules de Tarzan y el llibre de la selva),
però aquestos dies ho em estudiat i em vist casos de xiquets que han convivint
anys en una selva amb la companyia d’animals (més que res llops).
Aquestos xiquets no sabien ni parlar cap llenguatge humà i la seua actitud era
semblant a la dels animals (com la de caminar a quatre potes), es com una forma
de veure com érem abans els éssers humans, però lo sorprenent es que encara,
hui en dia, es poden trobar casos com aquestos en qualsevol lloc de món, de fet
un dels últims casos que s’ha trobat ha sigut al any 2007 de una xica cambodjana
que es diu Rochom P’ngieng, aquesta xica ja major es va perdre a l’edat de 8 anys
en la jungla i va aparèixer 19 anys després com a una de aquestes persones, aquesta
notícia es va fer notar a tots els països.
Hi ha altres casos interessants com el de Kaspar Hauser (aquet no mantenia
contacte amb animals es un cas de aïllament), Victor d’Aveyron, o el cas de
Kamala i Amala (dues xiquetes trobades nues que convivien amb una manà de llops).
La majoria de aquestos casos, els xiquets intenten entrar-los en la societat, però la
majoria morien.Es interessant aquest tema ja que és estrany veure que hi
ha gent fora de la societat ja que vivim en un món globalitzat.